Recollida d’experiències, dutes a terme el curs 2008-2009. ""Durant els anys 80 no parlàvem de diversitat, parlàvem de marginació, d’alumnes amb problemàtiques socials greus o molt greus, de gitanos que no estaven escolaritzats, i que tenien problemes a l’hora de voler fer-ho, ja què no eren acceptats en alguns centres i que quan es matriculaven tenien els mateixos problemes que han tingut després els alumnes inmigrants..."

Com s’ha adaptat el sistema educatiu català per donar resposta a les necessitats socioeducatives de l’alumnat nouvingut? Quin és el clima a les aules multiculturals? Es poden establir diferències entre centres educatius amb un major o menor nombre l’alumnat estranger? Com s’atén l’alumnat nouvingut a les aules ordinàries? S’utilitzen metodologies que afavoreixin la interculturalitat, el coneixement i les relacions entre tot l’alumnat vingut d’arreu? Quines diferències s’estableixen per gèneres i per nacionalitats?

Ens preguntàvem: com pot ajudar l’educació a desenvolupar realment aquesta concepció? Però donar resposta aquest interrogant suposa el coneixement previ de l’estat de la qüestió en contextos multiculturals, es a dir, respondre prèviament a un altre problema bàsic: Quin és el coneixement, la comprensió, les actituds i les pràctiques ciutadanes que tenen els joves de 14 a 16 anys que viuen a Barcelona?

Es un document antic pero força interessant. La tesi que es defensa és que el treball cooperatiu (TC) és una via d’integració de «tercera generació». L’article descriu les condicions bàsiques per al desenvolupament del TC, a partir de la seva definició. Segons l’autor, el caràcter integrador del TC es fonamenta en la necessitat de realitzar una activitat des de la coordinació, entre els participants, dels seus punts de vista respectius. El TC com a metodologia s’ha d’inscriure en un marc d’actuació integradora global per part de l’equip de centre i del professorat a la classe.

L’objectiu primordial d’aquesta recerca és el d’afavorir la integració dels immigrants al sistema educatiu català i contribuir a crear el clima de convivència necessari als centres. S’hi descriuen i analitzen les causes del creixement de la violència, tant dins de les aules com a l’entorn dels IES, relacionades amb l’aparició, durant els darrers anys, de les bandes juvenils llatines i el fenomen, cada vegada més freqüent, de l’assetjament entre alumnes i del qual en comença a ser víctima també el professorat. Una recerca de l’any 2005/06 força actual!

No tindria cap sentit apostar per un model educatiu alié a la nostra idiosincràsia, a la nostra riquesa lingüística, a les nostres manifestacions culturals més representatives... La manera d’ensenyar per al futur ha de fer servir tot allò que ens ha fet ser com som en el present, tractant de caminar cap a l’excel·lència que la nostra societat actual ens demana.

Un estudi elaborat pel Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic (UVic), juntament amb el Grup Emigra de la Universitat Autònoma de Barcelona, qüestiona l’eficàcia real dels Espais de Benvinguda Educativa (EBE), els centres previs a l’escolaritzacio definitiva dels alumnes nouvinguts que arriben a mig curs. La recerca ha durat dos anys i ha estat dirigida per Núria Simó, de la UVic.

Editat per la Fundació Bofill, aquest llibre aprofundeix en les motivacions que guien les famílies a l’hora de triar un centre on escolaritzar els seus fills o filles a P3 o bé a l’ESO. Analitza el pes de factors com el capital social i cultural de les famílies en l’elaboració de discurs i en la concreció de la tria; i estudia la incidència de determinats factors institucionals, més concretament, de la realitat de la xarxa i les polítiques d’accés escolar que delimiten les opcions d’elecció.

Les regions analitzades són: Europa Occidental, Europa de l’Est, Amèrica del Nord, Amèrica Llatina, Magrib, Àfrica Subsahariana, Àsia i Oceania, i els drets estudiats; dret al treball a Europa, dret a l’educació, dret a la salut, dret de la dona, dret a un habitatge digne, dret a l’alimentació i dret dels pobles indígenes, respectivament.

La nostra organització espera del Govern Català i del conjunt de les forces polítiques que no es faci ni un pas enrere en la defensa del català com a llengua vehicular a l’escola i li demana que no cedeixi a la pressió política i judicial estatals.

La societat en què vivim cada cop és més diversa i complexa. Per això és essencial trobar uns paràmetres comuns que permetin la convivència i la comunicació intercultural entre les diverses cultures que con-formen el teixit social actual en el territori de la Unió Europea.

Un conjunt d’entitats cíviques, culturals i de tot l’àmbit educatiu, arran de les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, s’han organitzat per refermar el suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa.

La vida vegetal i animal sempre ha estat un recurs molt atractiu per desenvolupar sensibilitats cap als àmbits més vulnerables de la nostra societat. També per mostrar la diversitat.