La pel·lícula Whale Rider ens explica la fermesa i determinació de Pai enfront
dels costums sexistes del seu poble. Pai és una noia maori. Si hagués nascut nen
hauria estat el successor del cap de la seva tribu, perquè les tribus maoris de Nova
Zelanda tenen per tradició que els successors dels seus caps siguin els seus
mateixos fills mascles primogènits.
Entrevistes amb Amina Mama (Nigèria), Molara Ogundipe (Nigèria), Fatma Alloo (Tanzània), Fatima Meer (Sud-àfrica), Ayesha Imam (Nigèria), Fatoumata Maiga (Mali), Yasmin Jusu-Sheriff (Sierra Leone), Aminata Traoré (Mali), Ken Bugul (Senegal) i Tsitsi Dangaremgba (Zimbabue). El fet d’escoltar i compartir les seves experiències ens apropa a les lluites de casa nostra. Aquestes escriptores, universitàries i militants de base ens proporcionen elements prou essencials com per poder establir vincles i forjar complicitats.
Reflexionar sobre l’educació d’alumnat nouvingut al nostre sistema educatiu implica que no només es pensi en l’educació formal i obligatòria sinó en tot el que hi ha al voltant de l’alumnat.
Autor: Santiago Cucurella Fernández. Acceso a versión digital
Alteris en llatí, significa "amb els altres", "per als altres". Aquest és un material de Ciències Socials per a l’ensenyament secundari que té un doble objectiu: l’educació per a la ciutadania i l’aprenentatge significatiu dels aspectes bàsics de la Geografia Humana, però no plantejada de manera aïllada, sinó englobada en el context més ampli de aprenentatge de les Ciències Socials a traves d’Internet.
Pensada per a 3r i 4t d’ESO, l’objectiu d’aquesta cacera és doble: d’una banda ens permetrà conèixer la gran diversitat lingüística que impera al nostre planeta, però també ens permetrà introduir-nos en el complicat món de "les relacions lingüístiques" aprenent quina és la distribució de llengües al món i coneixent d’altres sistemes d’escriptura molt diferents al nostre.
Saïd El Kadaoui va néixer al Marroc el 1975 i viu a Catalunya des dels set anys. Ara dirigeix al seu fill Elies unes cartes carregades de tendresa, ironia i humor, però sobretot d’intel·ligència i esperit crític. Una visió nova i valenta de les migracions, la relació entre nosaltres i els altres, la identitat personal i el sentiment de pertinença a una cultura, o a més d’una.
Edició a cura de Carme Martín, Francesc Ricart i Alfons Vila.
Explicar contes és un art molt antic que és viu encara a totes les cultures del nostre planeta. Aquest llibre pretén contribuir, com un granet de sorra, a donar a conèixer la infinita varietat de la cultura popular de tradició oral, la importància de la paraula i de les històries que expressen la manera de sentir i pensar dels pobles.
El Ministre brasiler ha estat a Barcelona, en visita oficial, convidat pel govern de la Generalitat de Catalunya. Aquest va ser el discurs sencer a l’Internet Global Conference.
La primera part la dedicaré a parlar el procés del canvi de model: del asimilacionisme al multiculturalisme. Una segona part es centra en la crítica al concepte d’integració, i multiculturalisme. Fonamentalment des de textos de Verena Stolcke i Manel Delgado. La tercera part i final la dedico a intentar respondre la pregunta: del multiculturalisme cap a on? (cap a un antiracisme radical?) cap a uns desculturlalització de l’educació i de la cultura.
El Centre de Documentació Virtual te voluntat d’incidir en l’heterogeneïtat radical des de punts comuns, com per exemple la necessitat de trencar tòpics, aprendre i recuperar la memòria històrica o donar veu (mitjançant les traduccions) a experiències, propostes i idees que són al mateix temps una eina útil, també, a casa nostra.
La tesi doctoral, presentada al Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona (2002) investiga tambè sobre la situació de l’escolarització a Gàmbia, quines son les pautes culturals de la població migrant quan s’instal.la a l’Estat espanyol quina importancia donen els pares gambians a l’escolarització dels seus fills, en quina mesura el sistema educatiu d’origen és un referent educatiu, pels pares i mares, etc.
"Amics i amigues, quan jo era xicotet, no donaven valencià a l’escola, però hi havia algun mestre valent, que ens ensenyava alguna cançó i això feia que estimàrem la nostra llengua." Dani Miquel
Joaquim Prats (director) Cristòfol-A. Trepat (coordinador), José Vicente Peña, Rafael Valls, Ferran Urgell
Segons l’estudi, els elements que s’han de potenciar són: la millora dels llibres de text i, en general, dels materials didàctics; reforçar i orientar els continguts educatius relacionats amb Europa i l’europeu per superar els problemes i les deficiències que es detecten en les actuals formulacions; generar polítiques de millorar de la qualitat a través de la innovació, l’ordenació curricular i l’actualització dels docents; fomentar i incrementar més la mobilitat i intercanvi entre estudiants i professorat europeu; i, per últim, millorar les polítiques de comunicació institucional amb campanyes adreçades especialment al jovent.
L’origen, l’orientació sexual, el pes, la mida, el fenotip i un llarg etcètera són motius (i ho continuaran sent molt de temps) d’exclusió social i de burla. El repte, per tant, és doble: intentar combatre els prejudicis socials (afavorint com ja s’ha dit la comprensió de la pròpia complexitat) i alhora ajudar els nostres fills a no sucumbir al mal, al gran mal, a les ferides que van deixant en ells cada experiència d’inferiorització i cada vivència d’exclusió.
L’educació en el lleure ha incorporat, en el discurs i en
la pràctica, la diversitat cultural com un objectiu, com un
contingut i com una estratègia -institucional i
pedagògica- de la seua acció. Els motius d’aquesta
incorporació els trobem en la transformació
demogràfica -la immigració extracomunitària- que s’ha
produït al nostre país durant el darrer decenni.
Tanmateix, constituiria un error d’anàlisi creure que
parlar de diversitat cultural ha de quedar reduït a parlar
d’immigració. La pròpia realitat catalana, contemplada
en la seua globalitat, requereix una aproximació més
àmplia a la diversitat cultural.
Temes d’infància i circulació formal i informal de menors, en el context de l’estudi de les noves formes i rols famíliars, tant d’origen migrant com les que es constitueixen a partir del reconeixement dels canvis socials contemporanis.
El programa BCN t’acull , que organitza activitats d’adaptació al nou país per a 140 joves d’entre 12 i 18 anys que han arribat a Barcelona després del reagrupament familiar, va fer un stage a Gràcia en plena festa major. Des de principis de juliol que aquests joves reben, de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, classes de català al matí i, a les tardes, fan tota mena de visites encaminades a facilitar-los la seva nova vida. Del transport públic als monuments més coneguts o les platges, que és un dels punts que més meravella a bona part del grup. Ahir tocaven els castells i la festa major.
Una webquest adreçada al Primer Cicle d’Educació Secundària i/o aula d’Acollida. Els nois i noies del teu Institut són de molts països i tenen cultures diferents. A partir d’un tema central; "Volem fer una revista intercultural", es desenvolupen unes activitats que permetran despertar les diferents intel·ligències dels alumnes.
El CLAM és el Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles, que enguany arriba a la seva tercera edició i en el qual s’ofereix sobretot cinema de qualitat i de contingut social, amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre els problemes del nostre món i promoure el debat en la societat.
Associació GRAMC
Plaça Lluís Companys, 12
17003 GIRONA
Telèfon: 972.219.600
minories@gramc.org
http://www.gramc.org
Els G.R.A.M.C. (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers) constitueixen una associació sense ànim de lucre per a la intervenció social i educativa que neix en constatar que:
És cada vegada més important la presència de minories culturals i refugiats econòmics, sense que la comunitat acollidora, generi a través de les institucions (...)