La societat en què vivim cada cop és més diversa i complexa. Per això és essencial trobar uns paràmetres comuns que permetin la convivència i la comunicació intercultural entre les diverses cultures que con-formen el teixit social actual en el territori de la Unió Europea.
En la mesura en què aquestes persones provinents d’altres països tinguin garantits els drets civils essencials, com a ciutadans de ple dret, esta-rem posant les bases d’una futura convivència productiva per a tothom i estarem deixant un llegat de pau social imprescindible per al progrés de la nostra societat.
Un dels pilars bàsics d’aquest accés a la plena ciutadania per part de tots els habitants dels estats europeus és l’educació. Sovint trasbalsada per múlti-ples canvis legislatius, l’educació ara per ara no té cap altre sortida que ser intercultural, com a reflex fidel d’allò que està passant en la societat.
El repte és preparar els professionals i implicar-hi a tots els agents educatius i promoure el desenvolupament ple de totes les capacitats dels alumnes, alhora que els prepara per a una transició al món laboral el més fàcil possible.
- Referents de l’educació intercultural
