7. Conclusions
1.Tot i que el contingut global va destinat al segon cicle, part del material pot
servir de consulta i d’"inspiració"per a treballar-lo amb nois i noies més joves,
tot adequant els continguts i els exercicis i, en aquest, sentit, s’hi afegirà una
bibliografia addicional.
2.El treball pot ser útil als seminaris de llengües ( francès, anglès, espanyol).
Gairebé un 85% dels textos han estat traduïts del francès, de l’anglès o de
l’espanyol per mi mateixa. En cas contrari, s’indica el nom del traductor/a.
Així doncs, la gran part dels materials poden treballar-se també des dels
seus textos en la llengua original i poden servir d’exercicis de traducció a les
classes de llengües, a més del contingut social o històric i, evidentment,
literari.
3.Dins l’àrea de les Ciències Socials alguns dels textos poden ser il.lustratius
i útils quan es treballa algun país o continent.Poden trobar en els textos
exemples de costums, èpoques, aspectes etnogràfics i socials i pot servir de
consulta referencial.
4.En l’assignatura de "literatura universal" pot complementar-ne la visió i
eixamplar-la, en especial en l’apartat d’Europa per tal d’eixamplar els autors
i les autores clàssics/clàssiques més coneguts/des. Alguns dels exemples
proporcionats poden servir de models per a d’altres estudis comparatius,
com per exemple l’estudi comparatiu entre Víctor Català, George Sand,
George Elliot , Grazia Deledda i la comptessa Pardo Bazán) i també pot
incitar vers l’"actualització" dels clàssics (p.e."Antígona " de Sòfocles---
versus Anouilh, Espriu, M.Zambrano, Ch.Woolf,M.Yourcenar)
5.En les àrees de llengua i literatura pot també servir de referent i se’n
poden extreure materials.
6.De forma sintètica es pot fer un crèdit variable amb el mateix títol o amb un
altre de similar si només es pretén fer un tast de sensibilització al tema o bé
pot ésser un trampolí per a la creació d’altres crèdits transversals segons
l’alumnat o les necessitats curriculars.
7.A tall d’exemple en podrien derivar crèdits més centrats en algun aspecte
concret, p.e. en la recuperació de la literatura escrita per dones:" Escriptores
d’arreu del món", o un de d’abast més general "Literatures del món".
Altrament també es pot desglossar en altres crèdits corresponents a la resta
de continents p.e."Literatura africana",etc. o pot servir de guia i orientació per
a treballar algun país més específic com per exemple "Un viatge literari al
Marroc" si es creu interessant o perquè dins del col.lectiu del centre és
rellevant per algun motiu.
8.Permet una actualització constant, per la qual cosa es podria obrir una
bústia de sug.geriments i renovacions via Internet.
Cal tenir en compte que si bé l’interès de la literatura no occidental s’ha anat
incorporant dins la societat actual d’una forma gradual però lenta, en els últims
anys de la dècada dels noranta s’ha començat a notar un augment de la
demanda i un interès creixent per llibres d’assaig sobre altres cultures i per
llibres de creació literària per autors i autores allunyats de la nostra geografia.
Però tot aquest procés, que tal volta es podria atribuir no tan sols a unes
necessitats de coneixement, sinó a una moda, s’ha accelerat de cop i volta
l’endemà mateix de la caiguda de les Torres Bessones de Nova York. De
sobte, a moltes de les llibreries, s’ha incrementat la demanda de tota mena
d’assaigs sobre l’Islam i sobre el món àrab; les editorials s’han anat esforçant
per reflectir altres realitats literàries i socials d’altres cultures i formes de
pensament.
És en aquest sentit, que el treball "Literatura i interculturalitat: escriptores i
escriptors del món" és, feliçment, un treball inacabat, ja que tot just es pot dir
que amb les seves més de set-centes pàgines, és, tan sols, una invitació a
un tarannà a incorporar a les aules.
Pel que fa al producte final les expectatives són que s’atansi el millor
possible als objectius exposats o que si bé en modifiqui alguns aspectes
sobretot en el terreny metodològic sigui per a un millor resultat curricular.
També forma part de l’objectiu final la sensibilització vers les altres cultures i
altres mons mitjançant una llengua comú: la literatura. Tal com diu Salman
Rushdie en l’acta de formació del "Parlament dels escriptors" de 1994, es
tracta del fet que l’art de la literatura exigeix, com a condició essencial, que
l’escriptor/a pugui desplaçar-se amb absoluta llibertat a "qualsevol de les
pàtries de les quals n’és ciutadà, sense necessitat de passaports o visats".
Segons aquest autor, que com tants d’altres autors i autores, van haver
d’exiliar-se, -i de les vivències i circumstàncies d’aquest trist fet el treball
n’ofereix una mostra ben significativa- "els escriptors són ciutadans de molt
diverses pàtries: el país definit, amb fronteres clarament delimitades, de la
realitat observable i la vida quotidiana; el regne sense límits de la imaginació;
la terra mig perduda de la memòria; les federacions del cor, que poden ser
tan aviat gèlides com ardents; els estats units de la ment (tranquils i
esvalotats, amplis i estrets de mirada, ordenats i caòtics); les nacions del
desig, que tant poden ser celestials com infernals; i la que , tal volta, sigui la
més important de les terres que habitem: la lliure república de la llengua".
Finalment, val a dir que la presentació final d’aquest compendi de llibrets
respon amb escreix a la metodologia proposada inicialment, malgrat els
avatars i les "seves circumstàncies" i la dificultat fins i tot de "tancar" els
dossiers, precisament pel seu caràcter obert i tan actual, ha estat una
experiència de treball extraordinària i d’un gran enriquiment personal i ha
estat fet amb el desig de ser útil i solidària amb el col.lectiu d’ensenyants i el
de l’alumnat, a qui, al cap i a la fi, va adreçat i dóna sentit a la nostra tasca
docent.
És així que la motivació d’aquest projecte es gronxa en la confiança i
l’esperança que l’oportunitat d’haver pogut aprofundir des d’un punt de
vista científicodidàctic en aquests continguts curriculars que potencien
l’educació en valors, ha de contribuir, -aquesta n’és, si més no, la intenció-,
en la qualitat i en la millora de l’ensenyament.
Potser per tot plegat, el meu projecte recull aquests dos aspectes que, de
fet, coincideixen de ple amb l’esperit de la nova llei educativa- que
contempla la diversitat cultural del nou entramat social-, i amb el meu interès
per motivar l’alumnat. I no hi ha res millor que treballar en allò que és prou
estimulant i que compta amb la convicció de col.laborar amb un
ensenyament renovador, és a dir, en un món i un futur millors.
Així doncs, voldria afegir que aquest recull de més de set-centes pàgines,
plenes de petits "tastets" literaris, tal com he dit abans, tenen la maliciosa
intencionalitat de provocar en l’alumnat- i en el el professorat- la temptació
d’anar més enllà i de volar- intervolar caldria dir- entre i dins l’aventura de la
pluralitat i de la diversitat que, sens dubte, ens ha de menar a una vida més
plena en què segons els mots de Tahar ben Jalloun:
"La vida, justament, és aquell
miracle,
aquell moviment permanent i
canviant,
que mai no reprodueix el mateix
rostre.
Viure conjuntament
es una aventura on l’estimar,
l’amistat, és una bella trobada
amb allò que sempre és diferent
de tu
i que t’enriqueix."
Helena Alvarado i Esteve
- Literatura e interculturalitat
