Nosaltres, en tant que persones, som fruit d’una cultura pròpia, que nosaltres no hem triat, i que ens ha estat donada pel context social i familiar en què hem nascut. El nostre creixement i evolució com a persones s’ha anat produïnt en el marc d’unes costums i d’unes maneres de fer en concret, que ens han ajudat a formar-nos un concepte d’identitat personal, per mitjà d’uns llaços que ens lliguen a la nostra cultura pròpia i a la nostra gent. Així, part de la nostra identitat pot definir-se pel context familiar, social i cultural que ens ha envoltat durant el nostre creixement i que ens ha donat uns referents amb els quals ens solem identificar.
Si visquéssim sempre immersos en aquest context cultural propi i prescindíssim d’altres contextos culturals que no són el nostre, però que observem en els costums i maneres de fer d’altra gent, ens perdríem una altra visió d’interpretar la realitat. La realitat no és només com nosaltres la pensem i la interpretem, ja que la nostra percepció del món és només una manera més de concebir la realitat. La visió del món per part de la nostra cultura, d’aquella que nosaltres en som fruit, és només una visió més del món, però la realitat és massa complexa i polièdrica per tal d’encabir-la només en el nostre context cultural, en el nostre propi motlle. Si prescindíssim de donar importància a altres cultures que no fossin la nostra, ens perdríem altres maneres de veure la realitat que ens envolta, que són diferents de la nostra i que, de vegades, són fins i tot més riques.
La cultura d’una comunitat en concret sol englobar la manera en què una comunitat percep el món i la realitat, i aquesta percepció sol reflectir-se en moltes manifestacions culturals, de les quals la més important és la llengua. Cada llengua és la manifestació més preuada d’una cultura. El vocabulari que conforma una llengua defineix la realitat que envolta una comunitat en concret, de ben segur sabeu que els esquimals tenen diferents termes per descriure els diferents tipus de neu, quan nosaltres només en tenim un. Així, la riquesa i la multitud de llengües reflecteix la multiculturalitat, i l’intercanvi entre cultures, és a dir, la interculturalitat, pot aconseguir-se mitjançant la comunicació entre cultures per mitjà de la llengua o les llengües.
En el nostre món actual, la globalització no ens hauria de barrar el pas d’acceptar la multiculturalitat i d’apropar-nos més a cultures que no són les pròpies i respectar-les. De fet, la globalització hauria d’implicar que tots fóssim més iguals, però, això sí, sense privar-nos de la riquesa que caracteritza cadascuna de les cultures. Un món amb només una cultura, una realitat descrita només per mitjà d’una sola llengua, seria massa avorrit. La interculturalitat ens dóna més riquesa de visió, més flexibilitat a l’hora d’interpretar allò que ens envolta. Tal i com diu la cançó escrita per Pedro Guerra, "contaminem-nos" amb els altres i no tinguem por d’enriquir-nos amb altres cultures, sense perdre, evidentment, la nostra pròpia.
Tota cultura és bàsicament pluricultural. Es a dir, s’ha anat formant i
continua formant-se a partir dels contactes entre comunitats de vides
diferents que aporten les seves manera de pensar, sentir i actuar. Evidentment
els intercanvis culturals no tindran tots les mateixes característiques i
efectes. Però es a partir d’aquests contactes que es produeix el mestissatge
cultural, la hibridació cultural...
